《闻诵法华经歌》拼音版

唐代修雅

wénsònghuájīng--xiū

shānshěnshěnsōngyānkōnglínzhīxiàpántuózhīshíshíshàngyǒusēngjiéjiāhéng

sòngbáiliánjīngcóngdànzhìzuǒzhīyòuzhīlángshípiànpiànhuāláng

ǒuránxiāngjiànwèishēnxiāngshízhīshìzhīrénjīnzhīrénshìtányànshìtán

wénjīngyǒushēnzhǐjuéchēngzhīyǒumiàomíngxīnzitīngjiāocháng

zhīzhīsuǐzhīxīnjīngzhīzhǐliándànzhǐshǒuqiánjīnzhèngshì

zāishénkōngwángyào使shǐqúnshēngguānghuīwànqiān

jiēzuòhuángjīnshēngliùdàoguāngzhōngkuángyóuwènlēidāngniánxuékōng

xīn便biànxiūjīnqīnwénsòngjīngshǐjuéchéngfěiduāndedāngniánchū

hóngchénzhānjīnqīnwénsòngjīngshǐjuéxíngxíngjiēbǎosuǒdāngniánàiyínyǒng

jiāngwèimíngsōuluànshéndìngjīnqīnwénsòngjīngfángyànzhēnxìngdāngniánxiáér

jiāngwèiguāngyīnbànjīnqīnwénsòngjīngshǐjuéshāfēixiǎoshìcéngyóushānshuǐ

jiāngwèishānfēijīnqīnwénsòngjīngshǐjuéshāncùnxīnyuánwèidiào

chángjiāngjīnsuǒshùjīnqīnwénsòngjīngshǐjuéwèiquángǒngshīsòngjīngjīng

lànjuéwèizhīwèizhēnqiěměizàichúnzài齿chǐzhǐzàiláoshēngfāngcùn

shīsòngjīngjīngbáiniúqīndòngbáiniúzhīfēng

zài西zàidōngzhǐzàishēngyòngzhōngyòngzhī

jiǔzhīchángfànzhīzhǎngzhěyángshēnghuànhuílóngshìrénzhīěrfēicōngěrcōngxiàngjīngzhōnglóng

shìrénzhīfēimíngmíngxiàngjīngzhōngmángcōngcōngmíngmíng

shàngxiàlàngshēngshìrénzòngshíshīzhīyīnshuírénnéngshíshīzhīxīn

shìrénzòngshíshīzhīxíngshuírénnéngshíshīzhīmíngshīmíngwángxínglìngláizhòngshēngzhìxīnbìng

néng使shǐzhěxǐngkuángzhědìnggòuzhějìngxiézhězhèngfánzhěshèngshìfēidàntiāngōngjìng

réngōngjìnglóngzànyǒngguǐzànyǒngzànyǒngbèijuéchénzhīshǒuérguīmìng

修雅简介

唐代·修雅的简介

诗僧。世次不详。《全唐诗》收其《闻诵法华经歌》1首,出《缁门警训》卷一〇。

...〔 ► 修雅的诗(2篇)